Va escriure que s’enamorava, i es va enamorar. Va escriure una mentida, i li van mentir. I se li enfila dits amunt la història d’una dona que es torna boja, però no l’escriurà.

2021, diari Ara, Concurs de Microrelats de Sant Jordi, finalista: INCONVENIENTS DE L’OFICI

L’adolescent Schrödinger. El millor del dia és que avui puc anar a l’institut i el pitjor del dia és que avui puc anar a l’institut.

Recaiguda. Després de tretze anys sense tastar un cigarret, va llepar el fum dels llavis d’ell, i no va caldre més.

Previsora. Quan va trobar l’home de la seva vida, s’hi va casar. Van fer separació de bens i també de celebracions. Cadascú amb els seus.

Qüestió de pes. A l’inici, n’havien fet broma. Ell s’estirava nu al seu damunt i deixava anar el seu pes gradualment. Ella reia quan sentia que s’ofegava.
Quan el va aturar era tard: ell era un pes mort i ella no se’l podia treure de sobre.

No és res. A la dona li van trobar un bulto i li van dir no és res però ho mirarem. Ho van mirar i li van dir no és res però ho traurem. Ho van treure i li van dir no és res però ho analitzarem. Ho van analitzar i van veure què era.

La Gran Mentida. El seu pare li va fer classes de lemerig durant anys. Ella va assimilar-ne la fonètica, la sintaxi, l’ortografia i la gramàtica, va volar a Sidney, va rastrejar les illes del Pacífic, va localitzar la República de Vanuatu i va descobrir la Gran Mentida.

Injustícia. De tant que em va fer riure, vaig plorar.

Funeral. Per al meu funeral, vaig fer imprimir entrades. I vaig donar al meu home de confiança una premissa clara i inflexible: els qui tinguin l’ànima negra s’han de quedar fora.
Ho ha complert al peu de la lletra. No m’ha deixat entrar.

Tempesta. Era una nit de tempesta. Vaig sentir un soroll estrany. Tot seguit, una aparició va travessar la porta. Duia la camisa de dormir de l’avi i els peus descalços li flotaven a un pam de terra. No t’espantis, em va dir, que som família.

Falses promeses. Havia recorregut floristeries, havia comprat adobs i fertilitzants, regava cada vespre. Tot i així, les promeses sempre es marcien. Va omplir el balcó de flors de plàstic. I mentre els borinots s’allunyaven amb la cua entre cames, va tornar a somriure.

El cargol, i jo mateix. M’agradaria ser a un altre lloc. Però sempre penso, amb el que m’ha costat arribar fins aquí.

La castanyera. Feia cagar el tió per Pasqua. Es presentava vestit de zombi la nit de reis. Va comprar un llibre el 23 de juliol.
El dia que l’incineraven, la seva família era feliç. Per fi ho celebrarien com tocava. Fins que al tanatori va entrar la castanyera.

A primera vista. Era un simple venedor de llums. Però em va il·luminar la vida.

Abstinència. Si et vinc a veure, recordaré que no et tinc. Així que no et vull veure, amor, que quan no et veig, no t’enyoro.