L’Emma té dinou anys i un caràcter impetuós, vitalista i sensual. El seu costat més salvatge es veu temptat i, sense preveure-ho, implica en un afer il·legal la Lola, la seva àvia, amb qui fa anys que no tenia relació. Àvia i neta es trobaran implicades en la recerca d’un maletí ple de bitllets, i es creuaran amb la Marga, que fa equilibris per mantenir-se dins els engranatges de la nostra societat, en una paròdia de novel·la negra amb protagonisme marcadament femení.
Tres veus de dona teixides amb humor, ironia, riquesa de registres lingüístics i agilitat narrativa. Una novel·la coral que parla del temps viscut i del que no ens atrevim a viure.
Emma
«Una faldilla com aquesta no me l’havia posat mai. Fa estona que me la refrego malucs avall a veure si la puc fer córrer un parell de centímetres però la lycra és un autèntic miracle de la ciència. Saps que la humanitat pot avançar perquè ha inventat la lycra. És com un material telemàtic ultraespacial. Superior. Diria que me l’han cosit a les cuixes i no crec que arribi a treure-me-la mai més, seré una vella morta pansida i m’hauran d’enterrar amb aquesta puta faldilla de lycra perquè mai ningú en els propers setanta-cinc anys haurà pogut arrancar-me-la des d’avui, el dia en què s’ha fusionat amb el meu cul.»
Una paròdia de novel·la negra amb protagonisme marcadament femení.
Lola
«El dia de la seva arribada, sense baixar del taxi, la Lola havia observat el trenta-sis daurat que lluïa damunt del portal de la Sofia. Durant els últims deu o quinze anys havien parlat força vegades per telèfon, en dates assenyalades, fins i tot alguna vegada havien coincidit en algun enterrament o algun bateig. No obstant, la Sofia mai l’havia convidat a casa seva. La Lola va mirar d’imaginar-se el tres i el sis folrats d’estany, després de bronze, i tot seguit se’ls va imaginar despullats, sense polir ni pintar, rovellats i amb les vores rosegades pel temps, com els números que penjaven a la porta del que havia estat casa seva fins llavors.»
Novel·la intergeneracional, que entrelliga la història de l’Emma, la seva àvia Lola i la Marga en una novel·la teixida amb tres contes curts.
Marga
«Avui he entrat en una oficina nova. Ja saps com em costen aquestes coses. Entro en una oficina nova, tothom hi té el seu lloc, em diuen on és l’armari de les coses de la neteja, em deixen allà i no em diuen res més fins a l’hora de plegar. He de cobrir el torn ben bé dues o tres setmanes. Unes cinquanta-cinc hores. Temps suficient per sentir-me com una merda però insuficient per arribar a establir contacte amb ningú. Tampoc no ho voldrien. La noia de la neteja és invisible. L’oficina està a la zona alta. Hauries de veure l’edifici, és d’aquells que semblen gratacels, amb les parets de vidre tipus mirall, però no és molt alt, només té cinc o sis pisos. Les parets mirall s’empassen el blau del cel, és com si el cel s’obrís enmig de la paret de vidre, fins que l’altre dia una gavina amb sobrepès s’hi va estavellar i va esquitxar els núvols de sang i el porter de l’edifici va entrar renegant i va trucar uns operaris que ho vinguessin a netejar. Eren especialistes, s’hi van enfilar com si fossin homes aranya.»
Llegir la novel·la: Has de provocar un rock-step a la teva parella
